Un matí per Alacant

Dijous al matí vaig estar per Alacant, amb menys de mitja hora des de Castalla, et pots plantar al centre de la ciutat. La part antiga de la ciutat és un lloc ideal per passejar: placetes amb ficus gegants, l’ajuntament, la platja del Postiguet ja ben plena per Setmana Santa, l’esplanada, el port i sobretot l’edifici modernista del Mercat Central. Les parades del mercat d’Alacant són una meravella, especialment les de peix fresc. Però les que destaquen, per sobre de tot, són les de saladures: la moixama, les sardines, els lloms de tonyina, anxoves, bacallà, capellans… Una tradició que a Alcanat arrenca de l’època dels fenicis.
Però, precisament parlant del Mercat Central d’Alacant, ahir sortia als mitjans de comunicació l’intent de l’alcadessa del PP, Sònia Castedo, d’amagar la memòria històrica de la ciutat. La Comissió Cívica creada per recordar el bombardeig del mercat el 25 d’abril de 1938, qie va causar gairebé 400 morts, va presentar el projecte de monument que es vol portar a terme, incloent la referència a la procedència feixista dels avions que van assassinar indiscrimandament la població civil. L’alcaldessa no vol que s’utilitzi el terme feixista per referir-se als avions italians que van bombardejar la ciutat. Alacant va ser la darrera ciutat republicana i fou en el seu port on s’acabà la guerra civil, on es produïren escenes de terror entre tots aquells que no van poder pujar en els darrers vaixells: trets indiscrimiats, suïcidis, … i els que van sobreviure cap al camp de concentració. És fonamental mantenir viva la memòria històrica, especialment contra la ignorància volguda d’aquells que encara es consideren hereus dels qui van guanyar la guerra.
Alacant, amb tota la càrrega històrica que té la ciutat, és un lloc ben interessant per perdre’s una estona i acabar amb un bon dinar, al restaurant Nou Manolín, que us recomano molt especialment.

Advertisements

1 comentari

Filed under Dietari

One response to “Un matí per Alacant

  1. Ferran

    Jaume,

    No sé si saps que, si bé la Guerra Civil va acabar oficialment i tràgicament al port d’Alacant, el reducte que va caure en últim lloc va ser justament l’aeròdrom de Castalla-Onil, defensat per una xicoteta milícia. Evidentment, el pitjor moment va ser el que descrius al port d’Alacant, però resulta curiós saber que l’últim tros de terra que va aguantar la legitimitat de la república fou l’aeròdrom de Castalla-Onil.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s