Aquesta setmana ha tornat a ser notícia, per la seva visita a Barcelona, Manuel Valls, alcalde d’Évry, i possible candidat a les eleccions internes dins del PSF per decidir el candidat a la presidència de la República Francesa. Manuel Valls, a banda de ser alcalde d’aquesta ciutat de la banlieu parisina, és també diputat i intenta obrir una via modernitzadora per a l’esquerra francesa. El motiu de la seva visita ha estat la presentació del seu llibre “Pouvoir”. Voldria recomanar les diferents entrevistes publicades, tant el passat 3 de juny a El Periódico com al diari Avui el 5 de juny.
Manuel Valls és un dels polítics més interessants que hi ha a França i no té les simpaties de l’aparell del partit socialista. Dins d’aquest partit, ja s’està gestant un pacte entre la Martine Aubry (primera secretària del partit), Ségolène Royal (candidata el 2007 a la presidència) i Dominique Straus-Kahn (director del Fons Monetari Internacional).
Manuel Valls marca un estil diferent, directe, coneixedor de la situació dels barris populars parisencs (Évry, una ciutat de 50000 habitants, on conviuen 10 religions de 50 orígens distints), allunyat de l’elitisme dels dirigents del partit socialista i amb voluntat de trencar els tabús del progresisme benpensant. Valls aposta per un estil modern, fent compatible l’esquerra amb l’empresa, amb la seguretat, amb la reforma de l’escola i un concepte de la laïcitat que valora el paper de les religions en la nostra societat. Seguint el sentit comú que vol aplicar al discurs de l’esquerra comparteix la prohibició del burca de forma radical. Crec que és un polític que cal seguir les seves aportacions a la modernització de l’esquerra.
Visita de Manuel Valls a Barcelona
Filed under Dietari
Bloc de Jaume Oliveras 
Jaume, què vols que et digui, una espècie de Blair per renovar el tronat socialisme francès. Modernitzar l’esquerra significa, però, adoptar a sac les posicions de la dreta? Tant per tant, tampoc hi ha tanta diferència amb els postulats de Sarkozy, alors. I posats a triar, els francesos és de preveure que es quedin amb l’original. El què realment m’interessa d’aquest paio, i no sé, (mai li pregunten els periodistes catalans!) és si -com a mínim pels seus orígens- és una mica menys jacobí que tota la resta del seus col·legues. Tu ho saps?Salut!
Crec que dins el panorama de l’esquerra francesa és el millor que es pot trobar, que ja deu ser difícil. Crec que determinats problemes que afecten a la majoria de la població no han de ser patrimoni de la dreta; només aplicar el sentit comú.
No és qüestió d’impressió. Es tracta d’afrontar els temes que preocupen a la majoira de la ciutadania
Impossible que deixi de ser jacobí, és com dir-li a un home que renunciï a Monica Bellucci.