El hombre que amaba los perros


Es tracta d’una gran novel·la, molt ben escrita. És la història d’un personatge tenebrós i misteriós: Ramon Mercader, amb l’assassinat de Trotsky pel mig. Leonardo Padura fa una recreació històrica on conflueixen tres personatges: Ramon Mercader, Trostky i el protagonista de la novel·la. L’autor de la novel.la era, per a mi, un autèntic desconegut; nascut a l’Havana, és conegut per una sèrie de novel·les que tenen com a protagonista un detectiu anomenat Mario Conde.
S’ha escrit molt sobre Mercader i l’assassinat de Trostsky, aquesta novel·la, però, fa alhora una sèrie de reflexions històriques molt suggerents i interessants: la Guerra Civil espanyola, la història del comunisme internacional, les purgues a la URSS, la paranoia estalinista, el desengany amb el règim cubà que transmet el narrador de la història… en definitiva, la història de la perversió de la utopia socialista.
És difícil llegir el llibre i no evocar les imatges del documental -pel·lícula “Asaltar los cielos”, dirigit per José Luís López Linares i Javier Rioyo. Els records de la pel·lícula es presenten involuntàriament en llegir el text, sobretot els protagonitzats per Ramon Mercader. També és inevitable recordar el llibre autobiogràfic de Trotsky “Mi Vida” (Editorial Debate), un gran llibre d’aventures, si se’m permet la irreverència. Són remarcables les peripècies de Trostky en la seva sortida de la URSS d’anada cap a Turquia, després a França i Noruega, i finalment a Mèxic. Sempre perseguit pel feixisme en alça a Europa, però també pels estalinistes. Només a Mèxic, sota la presidència de Lázaro Cárdenas, tindrà una rebuda hospitalària, especialment a mans de Frida Kahlo i el pintor i muralista Diego Rivera, aquest últim, al meu parer, un personatge bastant lamentable. En el seu exili, Trotsky construeix un món molt tancat, amb un cercle molt fidel de persones sense cap tipus d’influència política on penetrarà Ramon Mercader.
El repàs de la història de la URSS sempre és colpidor, però més encara ho és veure com Stalin anirà liquidant tots els protagonistes de la Revolució d’Octubre, des del muntatge de l’assassinat de Kirov, el jove secretari del partit a Leningrad, les purgues del 34 i els judicis corresponents: Kamenev, Zinoviev i finalment el cas de Bujarin, la liquidació de tota la cúpula de l’Exèrcit Roig amb l’execució de Tujachevsky fins a aconseguir la mort de Trotsky a mans de Mercader.
La història de Ramon Mercader també és força colpidora: la captació per part de la seva mare, Caridad del Río, senyora amb una relació “peculiar” amb els seus fills, que es relacionarà amb els baixos fons de Barcelona i sempre va estar al servei de l’espionatge soviètic. La relació de Mercader amb Àfrica de las Heras, l’espia hispano-soviètica nascuda a Ceuta, una paranoica estalinista que arribarà a coronel dels serveis secrets soviètics. No oblidem que tota aquesta generació forma les JSU a Catalunya, on hi havia Teresa Pàmies i López Raimundo entre altres, i seran la quinta columna de Carrillo per realitzar les purgues que es produïran al si del PSUC.
Un dels aspectes més interessants del llibre és la relació entre Ramon Mercader i el seu instructor, Leonid Eitington, qui anirà canviant de nom al llarg de la novel·la (i de la seva vida). Quan els dos es retroben a Moscou, després dels vint anys de presó de Mercader, i de l’empresonament per part d’Stalin d’aquest agent del KGB, és interessant la narració que se’n fa del sopar que organitza Mercader a casa seva: arròs a banda i peus de porc. Mercader enyorarà cada cop més poder tornar a Catalunya, especialment al seu paradís perdut de Sant Feliu de Guíxols, referència que també surt a la pel·lícula abans esmentada. Volia acabar els seus dies allà portant un restaurant a la platja. Però finalment, acabarà a Cuba, i allà coincidirà amb el narrador de la novel·la.
Mercader és un personatge que fa esgarrifança, però a l’autor de la novel·la, com mateix reconeix, li produeix alhora un altre sentiment, el mateix que també em va produir a mi quan vaig acabar de veure “Asaltar los cielos”: compassió.
I una darrera reflexió: l’autor posa en evidència, com he comentat abans, la perversió d’una utopia; no serà que les utopies sempre porten la perversió en elles mateixes?

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Llibres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s