L’article de Carod-Rovira

Ahir, el diari “Avui”, publicava un interessant article de Josep Lluís Carod-Rovira amb el títol “Les independències no s’improvisen”. En deu punts, d’una manera clara i entenedora, posa en evidència que qualsevol procés d’independència no es pot improvitzar, que cal tenir present una sèrie de factors que ho poden facilitar o dificultar, que té una enorme complexitat; i, que sobretot, necessita d’una majoria democràtica que ho vulgui. Voldria remarcar alguns dels arguments que surten, perquè ens han de dur a una reflexió important: la independència no ha de ser contra Espanya i el reforçament dels motius democràtics i de benestar per aquest objectiu polític.
La sentència del Tribunal Constitucional ens ha tancat la via estatutària. Jo també crec que es donen més condicions per avançar cap a la independència. Però, també és cert, un excès de frivolitat , com si la independència es produís a partir només d’un gest o per art de màgia. Ens cal avançar cap a la independència, però amb seriositat, sense crear noves frustracions col.lectives. La gran manifestació que es va produir el passat 10 de juliol conté dues lliçons: la fi de la via estatutària, però també la desconfiança de bona part de la ciutadania cap els partits; aquesta reflexió també és necessària per repensar la relació dels ciutadans amb la política.

Anuncis

2 comentaris

Filed under Dietari

2 responses to “L’article de Carod-Rovira

  1. Jaume, cal que s’expliqui més que passarà i què cal fer l’endemà de la proclamació de la independència. Que deixi de ser un núvol difús. Falta l’agenda del dia després i de l’endemà… Que es vegi que no s’improvitza, que tot és normal i ben lligat.

    Aquesta feina encara no s’ha fet. L’article d’en Carod va en aquesta línia: endavant!

    Però llàstima que només es parli d’independència cada quatre anys… Les darreres accions d’ERC (Adéu a Carod, adéu a Carretero, el Tripartit II, ara sóc independentista, ara sóc un partit pregmàtic de govern…) no crec que hagin estat gaire encertades… I si no:

    Perquè quan puja l’idependentisme les espectatives de vot del principal partit independentista baixen? Perquè ERC no aglutina tot el sentiment independentista? Perquè ha deixat de semblar útil a tanta gent?

    Jo tinc la meva teoria. Encara no he sentit la d’ERC.

    Una abraçada i enhorabona pel bloc!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s