Documental polític a El Masnou de la mà de Francesc Bellmunt (Tribuna Maresme 3/2/11)

CONVERSA AMB EL DIRECTOR DE CINEMA FRANCESC BELLMUNT

El cineasta Francesc Bellmunt va rodar el passat gener un documental polític d’uns 30 minuts que té com a protagonista Jaume Oliveras, el candidat a l’alcaldia del Masnou per ERC -Acord pel Masnou, que ha tornat a la política municipal després d’haver estat secretari general del Departament de Governació i Administracions Públiques. Oliveras va encarregar a Bellmunt que reflexionés sobre les aportacions que volen fer a la política municipal i el procés de treball. El director va assumir el repte i va traslladar-se al Masnou per fer el rodatge d’aquest projecte. Mentre ho feia, vam poder parlar amb ell sobre la seva obra, els límits entre propaganda política i creació, la situació del cinema en català i els seus projectes.

UN DOCUMENTAL AL MASNOU

Quins ingredients barreja en el documental polític que ha rodat aquests dies al Masnou, en la recta de les eleccions municipals? Què hi trobarà qui el vegi?
Hi trobarà el perfil d’un ciutadà especial del Masnou, d’en Jaume Oliveres. Aquest apropament al personatge és el motiu central del documental i amb el retrat de la persona, les seves intencions, s’hi inclou una mirada paral·lela al poble, al seu paisatge i també al nucli de gent que té la convicció, com la té en Jaume, que és possible aportar millores al municipi.

El fil narratiu de la història quin és, però? Què es vol obtenir amb aquest producte que d’entrada sembla atípic?
Fer una pel·lícula informativa sobre la personalitat de la gent de l’Acord pel Masnou, sobre quines són les seves aportacions concretes a la política municipal.
On estan els límits entre propaganda política i creació artística, en concret, en aquesta producció? Entenc, per la seva trajectòria, que vostè no ha volgut fer un espai electoral i prou.
El format no és d’espai electoral estàndard. És un documental electoral, això sí, i no és la meva intenció allunyar-me d’aquest objectiu. He fet altres treballs electorals, fa temps, i l’únic parany que em proposo evitar és el sectarisme. No hi ha altres límits.

Per què a Catalunya hi ha una certa polèmica quan algú fa documentals en els quals es tracten temes polítics?
Política i polèmica són germanes i no només a Catalunya.

La Catalunya del segle XXI ja no recorda allò del compromís polític del creador, de l’artista, amb què ens havien insistit?
El concepte de compromís polític s’ha ampliat, abraça més àmbits, s’ha diversificat. Per dir-ho de manera exagerada, ja no es tracta només de morir per la pàtria. Aquí, ara, això és així. Tothom sap, però, que hi ha zones del món on l’artista encara se l’ha de jugar.

Aquest documental suposa, d’entrada, que vostè torni al treball de camp. Parlem, doncs, de la tecnologia que hi ha actualment per rodar, que en els darrers anys ha avançat força. Podem dir que ara es tenen moltes més possibilitats amb menys recursos?
Certament. De la mateixa manera que per escriure una novel·la només cal paper i llapis, la facilitat tecnològica en el camp audiovisual situa la qüestió directament en el talent. No obstant això, hi ha dos móns i un d’ells està format per una aristocràcia tecnològica, ben finançada, que s’encarrega de subministrar a escala global les grans produccions.

Una altra qüestió és com fer arribar el que s’ha fet al públic. Quins són els canals de difusió que tindrà aquest producte? Com es podrà veure?
És una producció local i la seva difusió serà de proximitat. Sessions públiques àmplies, passis reduïts a grups, CD personal o descàrregues per internet.

Sens dubte, és molt important, en les produccions audiovisuals, la “mirada personal” del director. On és la seva en aquest documental?
L’amistat amb en Jaume Oliveres haestat un factor important a l’hora de decidir-me a fer-ho. No vull amagar que centro el meu esforç a no deixar-me res al tinter i transmetre bé els seus valors com a persona i com a polític.

El Masnou, el Maresme, com veu aquesta comarca tan a prop de Barcelona?
Sort que no m’ha preguntat com la veia! Avui, crec que he afegit elements de coneixement sobre el Masnou que no tenia. No és el mateix passar-hi mil vegades que estar-t’hi una temporada i caminar pels carrers, parlar amb la seva gent, veure sortir el sol, pujar diverses vegades les seixanta escales…

n CINEMA EN CATALÀ

Canviem de tema i parlem ara de la seva tasca en el món del cinema. No devia ser fàcil fa uns anys, ni tampoc deu ser-ho ara, fer cinema en català.
La cultura catalana no en té res de fàcil. Ha de competir com totes les cultures, però l’estat que l’hauria d’emparar actua a mitges. L’estat espanyol només pensa en castellà.

Però, el cinema en català viu un bon moment?
Sí. Es fan bones pel·lícules, hi ha molt talent en el tècnics, els actors i els directors.

Després de tot el que hem viscut els darrers temps amb la Llei del cinema, els catalans podrem anar al cine amb una certa igualtat de condicions o pinta malament la cosa?
A mi els doblatges en català al cinema em semblen importants, però crec que s’hauria de traslladar el front de guerra als subtítols dels DVD i internet. Crec que caldria començar a pensar que el cinema en sales serà en català quan la normalització de la llengua s’esdevingui per la via de la independència, per exemple, i no al revés. Crec que el doblatge no és una bona arma normalitzadora sinó al contrari. És car, no és massiu, genera rebuig… No vull dir que no cal pressionar, vull dir que l’energia s’hauria de reconduir cap al reforçament de la producció en catala i el subtitulatge de DVD i descàrregues.

Que es projecti cinema doblat al català, com s’ha dit, enfonsa les sales?
No.

Parlem ara del seu cinema. Amb les pel·lícules que ha fet ha perseguit algun objectiu concret o una portava a l’altra?
Llegir la novel·la Per la banda de Swan, de Proust als 18 no té el mateix rendiment que llegir-la als 60 anys, són coses diferents, sensacions i raons d’una naturalesa sovint oposada. I això és el que m’ha passat. Li diré en confiança, he rellegit la meva vida i visc en un espai vital on no hi ha lloc per al penediment ni per a cap vanitat. He arribat a algunes conclusions sobre mi, sobre la societat que visc, el meu país i la seva manera de ser que m’impulsen a plantejar-me de nou escriure, produir i dirigir una pel·lícula. Estic convençut que serà una bona pel·lícula.

BELLMUNT, UN DIRECTOR DE CINEMA EN CATALÀ

Francesc Bellmunt (Sabadell, 1947) és director de cinema, guionista i productor català. La seva trajectòria professional és llarga i es vincula al cinema que s’ha fet al nostre país en els darrers anys, en un procés de normalització en el qual encara estem immersos. Ha intervingut com a director i guionista en 20 llargmetratges dels quals destaquen els documentals La Nova Cançó, Canet Rock i La Torna, les comèdies L’Orgia, La ràdio folla, La quinta del porro, i Un parell d’ous, a més de les ficcions històriques El complot dels anells i Monturiol, el senyor del mar. També ha dirigit les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les de Ferran Torrent, Un negre amb un saxo i Gràcies per la propina. La seva pel·lícula més recent, Lisístrata, és l’adaptació del còmic que el dibuixant alemany Ralf König va crear inspirant-se en el text antibel·licista d’Aristòfanes. El treball de Bellmunt, però, va molt més enllà de la gran pantalla i ha produït per a televisió amb la productora Fairplay Produccions s.a. (1989) la sitcom de tretze capítols Happy house (RTVE-Sant Cugat) i el 2006 va estrenar la sèrie policíaca Àngels i Sants (TV3), de Pau Freixas. Des de l’any 1974 participa en activitats de política cinematogràfica relacionades amb el cinema català com ara la fundació de l’Institut del Cinema Català (1974), del Col·legi de Directors de Cinema, de l’associació de productors Barcelona Audiovisual i del Col·legi de l’Audiovisual de Catalunya formant part de la seva junta des del 2004. Des de 2007 és conseller de la corporació de Radiotelevisió Espanyola proposat per Esquerra Republicana de Catalunya. També, l’any 2010 col·labora en la fundació del Cercle de Cultura i forma part de la seva junta.

Text: Albert Calls. (Tribuna Maresme)

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under El meu poble...

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s