Una primera reflexió

L’èxit de la manifestació d’aquest 11 de Setembre ha desbordat totes les previsions més optimistes. Entrar en una guerra de xifres és absurd. És la manifestació més gran que s’ha fet mai a la capital del país. Hi havia de tot i força. Aquest és un dels requisits per assolir la independència: gent de diferents sectors socials, de procedències identitàries diverses, però amb un objectiu comú: assolir l’estat propi. La polèmica sobre quin era el sentit de la manifestació es va esvaïr només iniciar-se aquesta. Els dirigents polítics que s’han quedat fora, han quedat fora d’una nova centralitat política del país.La manifestació és la constatació del canvi sociològic del país. És recomanable fer una mica de perspectiva històrica. No fa pas tants anys els que reivindicàvem la independència érem minoritaris, i evidentment tampoc era fàcil. Els partits polítics tampoc són els mateixos. ERC esdevé independentista a finals dels anys 80. CDC, ICV, inclús UDC, estant sotmesos a un procés de canvi on la reivindicació independentista cada vegada és més majoritària en les seves formacions. El PSC ja té un sector que s’ha situat en el que podríem anomenar postfederalisme, que ja no té retorn i que gira cap a l’independentisme. Ara és el moment que el canvi sociològic esdevingui canvi polític.Per això caldrà molta estratègia i molta política. Aquest és el repte. La independència no s’aconsegueix per art de màgia ni amb discursos emocionals. I recordem, l’estat espanyol no ve precisament de la tradició anglosaxona.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s