Ja no hi ha marxa enrere. El procés que ha iniciat la ciutadania d’aquest país cap a la seva llibertat no té retorn. La Via Catalana cap a la Independència ha demostrat que la reivindicació independentista avui uneix més que divideix a la societat catalana. Catalans i catalanes de totes les edats i condició social, d’orígens identitaris i lingüístics diversos es van desplegar al llarg de 400 kms., des del Boló fins a Vinaròs.
El futur immediat és ple d’incerteses. La consulta pel 2014 és inajornable. No serà fàcil, l’estat espanyol continua tancat i posarà totes les dificultats possibles. L’opinió internacional està a l’expectativa del que passarà al nostre país. Les opcions intermèdies ja fa temps que arriben tard: millor finançament, reforma constitucional, estat federal; opcions que no porten enlloc ja que la ciutadania d’aquest país ja ha pres partit. Ara més que mai és l’hora de la política.
El Masnou va ser una festa. Després dels actes institucionals del dia 10 i l’ofrena floral a la plaça 11 de Setembre, on hi van participar més de 50 entitats de la vila, vam omplir la NII de punta a punta del nostre municipi. L’ambient festiu i familiar, l’acompanyament de gegants, capgrossos, bastoners i tabalers van animar la Diada. L’organització i la dedicació dels membres de l’Assemblea Nacional Catalana del Masnou van demostrar la capacitat i la voluntat d’aquest procés cap a la independència que hem endegat. També cal felicitar la tasca professional que va fer la nostra policia municipal i també la dels membres de protecció civil.
Pels que portem en la lluita independentista des que tenim ús raó, veure tanta gent, tantes cares d’aquelles que penses que mai ho hauries dit, és una satisfacció encara més gran. No fa tants anys que la reivindicació independentista era encara minoritària i perseguida. Ara és un projecte de present i de futur. Una proposta inclusiva, que ha de rebutjar qualsevol mostra d’intolerància. Un projecte ciutadà, basat en la voluntat dels ciutadans, de construir un país que el volem lliure i just per a tothom.
Bloc de Jaume Oliveras 
“Pels que portem en la lluita independentista des que tenim ús raó, veure tanta gent, tantes cares d’aquelles que penses que mai ho hauries dit, és una satisfacció encara més gran.”
Ara, fa prop de 30 anys, amb la LOAPA al clatell, penjàvem estelades a les parets en forma pòster. El passat dimecres 11 de setembre, en Xavi i servidor ens miràvem a la Plaça del Mercat Vell, amb aquella mirada de “hòstia, puta!”, just davant nostre, 400 quilòmetres de gent vestida de groc prenia la carretera i començava a agafar-se de les mans.
Jo soc una de les poques persones del masnou que no va poder estar a la Via del seu poble. Per problemes familiars vaig tenir de desplaçar-me al país Valencià. vaig ser la 1era. de la Via Valenciana, doncs la meva mà dreta no tenia ningú que l’agafés. tenia l’alè de la guarda civil a la meva nuca. mentre era allà fent la VIA, l’adrenalina bullia dins meu, i pensava amb el meu poble, tots donan-se les mans, i amb la llibertat del poble català.