Peus de porc amb gambes

Es tracta d’un plat molt senzill de fer. Primer de tot, es fa una mica de brou (verdura, pollastre i os de vedella) que serveix per bullir els peus de porc. En una cassola, primer de tot, es passen les gambes tomba i tomba i es retiren. Es fa un sofregit de ceba i tomàquet, es posen dos peus de porc, una picada (una mica d’ametlles, avellanes i pinyons, safrà i uns allets), una mica del brou on s’han bollit els peus de porc. Quan porten una estona s’afageixen quatre musclos i una dotzena de gambes. El plat guanya si es menja a l’endemà. Que aprofiti.

Dinar de diumenge

Avui vull explicar-vos dos dels plats que he cuinat pel dinar familiar del diumenge. Primer, unes faves i pèsols ofegats, i després un bon tall de roast beef.

Pel que fa al primer plat, el procés d’el·laboració ha estat el següent: s’utilitza una caçola fonda. Es sofregeix un tall de cansalada tallat a tires relativament petites. Després s’afegeix ceba tendra, alls tendres i també un farcellet d’herbes. A continuació es posen les faves i els pèsols (el doble de faves que de pèsols), un got de vi moscatell i unes fulles de menta. Es deixa coure amb la tapa de la caçola a l’inrevés, amb una mica d’aigua al damunt. Després s’afegeixen els talls de botifarra blanca, i finalment els talls de botifarra negra.

Pel que fa el roast beef, l’elaboració és molt senzilla. El dia abans es posa a macerar un tall de carn ben lligat. Al meu parer, pel roast beef, prefereixo la mitjana o bé el filet, tant sigui de bou com de vedella. Avui he fet un tall de més de dos quilos de mitjana de bou. La carn es posa amb vi, una mica d’oli i pebre en gra. I de tant en tant es tracta d’anar-la girant. El tall sencer es posa a fregir, salpebrat prèviament, uns vint minuts aproximadament. Caldrà esperar que es refredi la carn per tallar-la a talls el més fins possibles. La carn es pot posar en una o dues safates. En la paella on s’ha rostit la carn s’hi afageix el vi de macerar, més grans de pebre i una mica de concentrat de carn (viandox líquid). Un cop calent es posa pel damunt de la carn, que ha d’estar ben vermella per dins. Per servir-la s’escalfa al forn una estona, sempre tapada amb paper d’alumini, sinó la carn perdria la seva vermellor.
Bon profit !

La fideuà

La fideuà és un plat força pràctic per omplir un bon dinar. És un plat senzill de fer, però que s’ha anat abusat tant, que de vegades trobes autèntics desastres culinaris: fideus rebullits i sense torrar, sofregits a mig fer o un munt d’objectes comestibles sense cap sentit. Una fideuà senzilla com la que us presento només requereix el següent: un bon brou de peix, al qual s’hi afegeix el suc dels caps de les gambes que s’han trinxat abans en un cassó amb oli i s’han passat pel colador xinès; un sofregit amb una mica de ceba, all, pebrot i tomàquet. Un cop saltejada la sípia, es retira. Després es fa el sofregit i al final s’incorpora la salsa de la sípia i es retira de la paella o la cassola. Els fideus es van fregint lentament en l’oli fins que quedin torrats. Quan són daurats s’hi afegeix el sofregit, la sípia i les gambes pelades. Cal barrejar-ho tot plegat perquè els fideus incorporin els sabors i llavors s’hi aboca el brou.
Cinc minuts abans d’acabar la cocció al foc, es posa la cassola al forn perquè s’hi acaben de fer i “trempin” els fideus.

Una recomanació per a un sopar d’estiu

Es tracta d’un suquet de peix, un plat que es pot fer de múltiples maneres. Us recomano la següent:
Ingredients principals: patata, sèpia, lluerna i escórpora.
Elaboració: enfarineu lleugerament i passeu per la cassola els talls de lluerna i d’escórpora; també la sèpia tallada a trossets. Reserveu el peix. Feu una mica de sofregit amb ceba i tomàquet. Esqueixeu les patetes i poseu-les a la cassola per tal que es coguin amb el sofregit, afegiu-hi la salsa de la sèpia i un lleuger toc de rom de la Guaiana. Feu una picada (per exemple: avellana, pinyó i safrà), i afegiu-la amb el peix. Finalment una mica d’all i oli negat. Per acabar afegiu a la cassola un fumet de peix i deixeu-ho coure una estona.