Avui assistim a una sessió històrica del nostre consistori. Aquest 22 de setembre de 2014 l’ajuntament també vol estar a l’alçada del moment. 300 anys després de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes borbòniques Catalunya està més a prop que mai de recuperar les seves plenes llibertats. Avui prenem el compromís de donar suport a la llei de consultes populars que va aprovar el passat divendres el Parlament de Catalunya i a la convocatòria de la consulta del proper 9 de novembre del President de la Generalitat. L’ajuntament del Masnou, amb l’acord d’avui, pren el compromís de donar tot el suport i posar tots els mitjans per tal que la consulta del 9 de novembre sigui una realitat. Durant aquests darrers anys el nostre ajuntament ha anat mostrant el seu suport més ferm al dret a decidir dels catalans i catalanes, i el dret que tenim a construir la nostra independència. El nostre ajuntament sempre s’ha compromès, també en altres moments històrics, amb la llibertat: proclamant la República el 14 d’abril de 1931 o bé defensant les competències del Parlament l’any 1934. Recordem una frase premonitòria de la correspondència de l’exili masnoví de l’any 34: “Que Catalunya quan li donin la seva única arma bona “el vot” tornarà a dir què és i que vol ser Catalunya”.
Avui que la ignorància està instal·lada en les més altes instàncies de l’Estat espanyol pensant-se que el nostre país és una comunitat autònoma fruit de la Constitució de 1978 hem de proclamar no només, que l’actual president de la Generalitat és el 129è president, sinó que som hereus de la nostra història lligada sempre a la lluita per la llibertat: des de la Guerra dels Segadors i la República de Pau Claris de 1641. De la Guerra de Successió, el setge de Barcelona i la derrota amb el Decret de Nova Planta. De la Renaixença a les bullangues del segle XIX. Del Primer Congrés Catalanista, la Solidaritat Catalana i la Mancomunitat amb la construcció d’estructures d’estat. De Prat de la Riba a Layret o el Noi del Sucre. Del president Macià i la Catalunya republicana al president màrtir Lluís Companys. La Catalunya que pateix l’exili, la repressió. La Catalunya que inicia la resistència com sempre ha fet després de les derrotes. I també, avui que l’opció independentista respon a una majoria social, de l’independentisme que neix als anys 70 i 80, llavors minoritari, que intentava trencar els murs de silenci, a l’independentisme de la normalitat d’avui, que respon a un projecte ciutadà, integrador, inclusiu i que aspira a construir un país nou d’homes i dones lliures.
L’Estatut de 2006 ha estat el darrer intent de convivència dins Espanya, i la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 l’estocada definitiva. Les grans mobilitzacions pacífiques i democràtiques dels darrers anys -la manifestació a Barcelona de 2012, la Via Catalana del 2013 que també va omplir el nostre poble de punta a punta, i la manifestació d’aquest any amb el senyal de la victòria, ens donen l’impuls per arribar al 9 de novembre.
El Parlament de Catalunya i el Govern estan actuant a l’alçada de les circumstàncies. Però tot això ha estat possible pel moviment que s’ha produït de baix a dalt: les consultes iniciades a Arenys de Munt, els ajuntaments compromesos i, molt especialment, l’Assemblea Nacional Catalana, han esdevingut el gran catalitzador de tot aquest moviment popular.
Un cop més El Masnou demostra el seu compromís amb el país i la llibertat. Cap Tribunal ni cap llei injusta pot impedir la legitimitat dels catalans i catalanes amb el dret a decidir el seu futur, amb el dret a votar i exercir la democràcia. Avui també fem un pas més en la construcció de la nostra independència.
Votarem i Guanyarem !